FAQs

Els bacteris presents a la placa causen la malaltia periodontal. Si no es retira curosament tots els dies amb el raspall i el fil dental, la placa s’endureix i es converteix en una substància dura i porosa anomenada càlcul (també coneguda com tosca). Les toxines que es produeixen per la placa bacteriana irriten les genives. En romandre un temps al mateix lloc, les toxines provoquen que les genives es desprenguin de les dents i es formen bosses periodontals, les quals s’omplen de més toxines i bacteris. Conforme la malaltia avança, les bosses s’estenen i la placa penetra més i més fins que l’os que sosté a la dent es destrueix. Eventualment, la dent caurà o necessitarà ser extreta per falta de suport ossi.
Encara que els bacteris són els únics que poden causar la malaltia periodontal, hi ha altres factors que poden empitjorar-la com són: la genètica, el tabac, l’estrès, la diabetis i l’obesitat.

L’objectiu del tractament és eliminar la infecció que produeix la malaltia. Un cop controlada la infecció, el procés destructiu de l’os es deté i d’aquesta manera es poden conservar les dents i els teixits periodontals sans. Depenent de la quantitat d’os de suport destruït, les dents, un cop tractades, tindran millor o pitjor pronòstic des d’un punt de vista funcional. Per això és important el tractament precoç.
En algunes ocasions, disposem de tècniques de tractament encaminades no només al control de la infecció, sinó també a la regeneració dels teixits periodontals destruïts o la substitució de dents no viables per implants.

L’element fonamental per patir la malaltia periodontal és la predisposició individual i aquesta ve condicionada genèticament. És un error pensar que només la predisposició genètica és suficient per patir periodontitis, es necessita la presència de bacteris. Sovint, les persones que pateixen periodontitis, sobretot les de formes més severes, troben afectats entre els seus pares o germans, la qual cosa diu sobre el component hereditari de la mateixa. El fet de ser tan freqüents, moltes vegades treu pes a aquest element, per ser considerades com coincidència familiar deguda a l’alta incidència. Per tant, i considerant que avui dia poc podem fer per modificar la predisposició genètica, la forma de prevenir i tractar les periodontitis és el control de la placa bacteriana.

La càries és una malaltia multifactorial que es caracteritza per la destrucció dels teixits durs de la dent com a conseqüència de la desmineralització provocada pels àcids que genera la placa bacteriana a partir de les restes d’aliments. La càries dental s’associa a una deficient higiene oral, com errors en les tècniques de raspallat i absència de fil dental, a una etiologia genètica predisponent, s’estudia encara la influència del pH de la saliva en relació a la càries, i a una dieta rica en sucres.
És la interacció entre l’hoste (el bacteri que colonitza), el substrat (la dent), i el factor temps, molt important per a l’aparició i el desenvolupament de la càries.

Si la dent no és tractada, la infecció pot arribar a la polpa dental i arribar posteriorment a inflamar l’àrea que envolta l’àpex (extrem de l’arrel de la dent) produint-se una periodontitis apical, i poden arribar a ocasionar un abscés, un cel·lulitis o fins i tot un flegmó, i poden patir tots o algun estadi del dolor que correspon.
Quan la càries dental s’ha estès a la polpa haurem de realitzar l’endodòncia (el tractament dels conductes radiculars) i reconstruir la dent possiblement amb una corona, de manera que si arribem a temps de tractar la càries evitarem una possible endodòncia o extracció en el cas que la dent no fos restaurable.

L’implant dental és un petit cargol de titani pur que s’adhereix a l’os i permet substituir les dents perdudes per altres artificials que retornen l’aspecte físic i la funció masticatòria.
L’implant dental consta de 3 parts: L’implant dental pròpiament dit que té la morfologia d’un pilar cilíndric de titani amb espires pròpies d’un cargol, un pilar protètic intermedi cargolat al implant i la corona o dent que es cargola o cimenta al seu torn al pilar protètic.

Poden influir diferents factors, però amb un tractament professional i posterior, podem disfrutar del mateix durant molt anys i moltes vegades, toda la vida.

Perquè es mantingui net i fortament fixat, haurem de tenir cura com una dent més de la nostra dentadura. Raspallat dental després de cada menjar i revisió al nostre dentista de confiança dos vegades l’any.

No s’ha demostrat que hi hagi reaccions adverses al Titani.

El pacient en cap moment sent dolor ni molèstia. La intervenció es porta a terme en la majoria dels casos mitjançant anestèsia local. En intervencions de llarga durada (rehabilitacions completes, elevacions del si maxil·lar, regeneració òssia) es pot recórrer a la sedació, si el pacient ho prefereix. Al contrari del que pugui semblar, en molts casos el postoperatori suposa menys molèsties i incomoditats que les extraccions dentals. Únicament pot ocasionar petites molèsties durant el procés de cicatrització. En els casos de grans intervencions, amb regeneracions òssies i empelts, apareix freqüentment inflamació durant els primers dies, si bé no resulta dolorosa i permet fer vida normal.

Haurà de tenir les mateixes cures que amb les seves dents, una bona higiene diària i manteniment periòdic a la nostra consulta.

És necessari practicar una exodòncia, quan generen infeccions o dolor, per falta d‘espai.
Extracció dels quatre queixals del seny: Si per recomanació odontològica necessitem la extracció de tots els queixals del seny, és recomanable fer-ho en una única intervenció.

En la majoria dels casos, podem aconseguir els mateixos resultats amb ortodòncia invisible que amb Brackets tradicionals.

A partir dels dotze o tretze anys ja pot aplicar-se tractaments d’ortodòncia, per correcció d’espais, apinyament, mobilitat…

Pèrdua primerenca o tardana  de les dentes de llet, dificultat per mastegar o mossegar els aliments, respiració oral, xupar-se el dit, mala posició de les dents, problemes/dolors mandibulars al obrir i tancar la boca.

És un mite pensar que com han de caure no s’han de cuidar ni tractar.
Una bona salut de les dents de llet contribueix a prevenir problemes dentals en la vida adulta. La càries dental és una malaltia infecciosa que necessita tractament. Les dents de llet mantenen l’espai de les dents definitives.

S’aconsella entre els 6-12 mesos, a partir de que comencin a erupcionar les dents de llet. Fer una bona prevenció i començar a obtenir hàbits d’higiene oral reduirà futurs problemes.

Fins als 2-3 anys no és recomanable utilitzar pastes de dents fluorades. A partir d’aquest moment els nens haurien de començar a adquirir un hàbit d’higiene oral, encara que fins als 7 anys no tenen l’habilitat adequada per poder-se raspallar correctament. És per això que necessiten la supervisió dels pares per tal d’obtenir una correcta higiene. En el cas dels més petits, els pares haurien d’utilitzar gasses humides per netejar les genives dels nadons.

– Desgast de les dents.
– Excés de mobilitat de les dents amb risc a perdre-les.
– Mal de cap.
– Contractures musculars.
– Insomni -Mal d’orella.

– Estrés.
– Oclusió no estable.
– Malposició de les dents que contribueix a contactes no adequats.
– Medicació.

Higiene bucal diària. Hem de raspallar-nos les dents en moviments circulars sense oblidar la cara posterior. A més, el fil dental ens ajudarà a eliminar la placa interdental a la qual és difícil accedir amb un raspall.
Visitant al dentista de forma periòdica per tal de realitzar una higiene dental professional i eliminar la placa i el càlcul acumulats. La periodicitat indicada oscil·la entre cada 4 meses fins a un any.

La higiene oral és necessària per prevenir la càries i consisteix en una adequada tècnica de raspallat dental, com a mínim dues vegades al dia, preferiblement després de cada àpat i sobretot abans d’anar a dormir.
És recomenable passar el fil dental un cop al dia i utilitzar colutoris amb flúor o amb altres antisèptics si és necessari.
A més, és important un examen rigurós de la cavidt oral i una exhaustiva neteja bucal, realitzant visites regulars de control.
És important també mantenir una dieta sana i equilibrada evitant aliments engantxosos, begudes ensucardes o menjar carmels de manera habitual.

Dentadura complerta: Dentadura postissa d’arcada complerta, suportada bàsicament sobre la nostra geniva.
Dentadura removible: Dentadura postissa suportada sobre la nostra geniva i fixada a les dents (amb ancoratges) de la nostra dentadura.
Dentadura fixa dentosoportada: Dents postisses (pont o funda), col·locats sobre dents existents de la nostra dentadura.
Dentadura fixa (implantosoportada): És igual a la solució dentosoportada, però fixant el pont o la funda sobre implants.